-Buscar les dades bàsiques del País Basc sobre:
Població
Densitat de població global i per zones
Superfície
Ciutats
Relleu
Clima
Vegetació
Activitats econòmiques
Dades econòmiques (renda, PIB, consum, producció, mercats, etc.)
Problemes ecològics
- Aportar tres mapes detallats del País Basc:
Mapa físic
Mapa polític
Mapa econòmic
Història i Art - Els fets de Guernica (1937) en el context de la Guerra Civil espanyola. Comentari del quadre de Picasso que fa referència al fets. - La Casa de Juntes de Guernica i la seva relació amb el foralisme. - Resum de la història del País Basc al llarg del segle XX. - El museu Gugenheim: origen, característiques arquitectòniques de l’edifici, informació de l’arquitecte que el va dissenyar incloent altres obres del mateix, contingut del Museu. - Eduardo Chillida: biografia, referència a les obres de Chillida incloses les de Barcelona i el “peine de los vientos”, la Casa Leku.
El Bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola.
En aquesta "página web" hi és tota la informació que es pot conseguir.
http://www.eitb24.com/html/infografias/gernika2/index_es.html
| |||||
Localització | |||||
![]() | |||||
Dades estadístiques | |||||
Mapa del País Basc | |||||
Estats • Autonomies/Regions • Províncies/Departaments | Espanya i França Euskadi, Navarra i Aquitània Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra i Pirineus Atlàntics | ||||
Gentilici | Basc, basca | ||||
Llengües més parlades | Basc, castellà i francès | ||||
Superfície | 20870 km² | ||||
Altitud | n/d | ||||
Població (2005) • Densitat | 2.891.300 hab. 138,5 hab./km² hab/km² | ||||
Coordenades | nd | ||||
Organització Municipis/Comuns | 683 |
CONSEQÜÈNCIES DEL BOMBARDEIG DE GUERNICA
COM VA SER EL BOMBARDEIG:
La Legió Còndor era l'encarregada de portar a terme missions aèries per tota Espanya, com a suport de l'Alemanya nazi a les tropes de Franco i, pel que sembla, l'objectiu del bombardeig va ser aterroritzar la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà. L'exèrcit alemany va utilitzar els efectes del bombardeig com a arma política en la guerra freda que mantenia amb Anglaterra i els va interessar que la premsa mundial exagerés els resultats. Així, Guernica hauria estat una espècie d'assaig del que després seria la Segona Guerra Mundial. el bombardeig va ocórrer poc després de l'enderrocament i posterior linxament d'un pilot alemany en un bombardeig sobre Bilbao,el que causaria les ires dels pilots. La premsa franquista va afirmar que Guernica,com Irun,havia estat incendiada pels propis republicans en la seva fugida.
EDUARDO CHILLIDA
Va neixer el 10 de Gener de 1924 a San Sebastià. Inicialment futbolista, després d'una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la Real Sociedad per iniciar-se en la seva vocació artística, l'estructura.
Va iniciar-se en el món de l'art el 1942 amb uns estudis d'arquitecura que abandonaria per dedicar-se al dibuix, que tambè va deixar, per el motiu de que no li semblava la verdadera forma de l'art per a ell i va iniciar-se en el mon de l'escultura en una acadèmia d'art. Va mudar-se a la ciutat de París per conèixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició a Les Mains Eblouis el 1950. Allà va relacionar-se amb diversos autors.
Impressionat per l'escultura grega va iniciar els seus treballs amb el guix per passar després al ferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d'autors com Constantin i Giovanni Giacometti.
Una gran part de la producció artística d'Eduardo Chillida està constituïda per obres monumentals destinades a espais públics.
En l'última part de la seva vida Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga, al municipi d'Hernani, una construcció tradicional basca remodelada per l'autor i rodejada d'un ample jardí que avui dia conté, el que possiblement és, la més gran col·lecció de l'obra de l'artista.
El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. Va morir el 19 d'agost de 2002 a la ciutat de Sant Sebastià.
CASA DE JUNTES
Les Juntes Generals de Biscaia són el parlament de Biscaia, territori històric del País Basc . És el màxim òrgan de representació del poble de Biscaia. La seva seu es troba a la Casa de Juntes de Gernika, on aquesta el símbol de l'antiga sobirania foral dels territoris bascos per excel·lència, el llegendari roure sota el qual els Senyors de Biscaia juraven lleialtat a les velles lleis biscaïnes i on se celebraven les reunions de les antigues Juntes. No obstant això conta amb una altra seu a Bilbao.
En 1979 es recupera aquesta institució després que fora abolida, al costat de la resta del règim foral, en 1876. En l'actualitat, les Juntes Generals i la Diputació Foral de Biscaia són les institucions i òrgans forals de Biscaia.
Conceptes del règim foral històric:
Hidalgía Universal, que és recull en la llei 16 del títol I del Fur Nou, establix que tots els civils habitants i veïns de Biscaia són iguals. Això te com a consequència notòria la prohibició de tortures i l'exempció de tributs AIXÍ com el dret de dur espasa. D'igual manera, el servei militar queda sotmès a uns condicionaments. Els biscaïns estaven obligats a seguir el Senyor Fins a l'Arbre Malato, situeu-vos a Luyando; més enllà d'aquest límit, com a homes lliures que eren, havien de rebre un sou.
La passada foral i el contrafur van ser uns dels Mecanismes de control al poder senyorial. Posava fre a les arbitrarietats que és poguessin donar garantint el respecte al fur i posant a aquest per sobre del Senyor. El contrafur invalidava Qualsevol resolució del Senyor que Anés en contra del Fur de Biscaia.
El jurament del Senyor. El primer acte de cada Senyor de Biscaia era el jurar els Furs. Havia de manifestar respecte al conjunt de lleis que regirien als biscaïns. L'acte era Molt solemne i és devia realitzar en quatre punts diferents, Bilbao, Larrabetzu, Gernika i Bermeo. Fins que no s'hagués completat esta ruta no eren proclamats Senyors.
El museu Gugenheim
Dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry, va ser obert al públic al 1997 i alberga exposicions d'art d'obres pertanyents a la fundació Guggenheim i exposicions itinerants. Molt aviat l'edifici es va revelar com un dels més espectaculars edificis post-moderns. El disseny del museu i la seva construcció segueixen l'estil i mètodes de Frank Gehry. Com molts dels seus treballs anteriors l'estructura principal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto. L'edifici vist des del riu aparenta tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseïx no obstant això la forma d'una flor.
Per al seu disseny l'equip de Gehry va utilitzar intensament simulacions per ordinador de les estructures necessàries per a mantenir l'edifici aconseguint unes formes que haguessin estat impossibles de realitzar unes poques dècades abans.
Mentre que el museu domina les vistes de la zona des del nivell del riu el seu aspecte des del nivell superior del carrer és molt més modest pel que no desentona amb el seu entorn d'edificis més tradicionals.
-Tipus de mapes:
Mapa físic:

Mapa polític:


-Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una comunitat autònoma d'Espanya, formada per tres dels territoris històrics del País Basc, les províncies de Guipúscoa, Biscaia, i Àlaba, amb capital a Vitòria, en basc, Gasteiz (Àlaba).
Aquest apartat ha estat fet per l'Abel i l'Antonio.
2 comentarios:
Cal adjuntar els tres mapes.
Afegiu-hi imatges d'algunes obres escultòriques a l'apartat de Chillida.
Diferencieu entre País basc i Euskalherria.
Vist i avaluat.
Xevi
Publicar un comentario